Read Ebook: Un tros de paper Two Volumes by Roure Conrad Author Of Introduction Etc Riba Carles Editor

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 2181 lines and 63025 words, and 44 pages

UN TROS DE PAPER

VOLUM PRIMER

INDEX

PR?LEG EXPLICATIU

Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora m?s tard, en consideraci? als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres p?blics de l'encl?s urb?.

Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels barris aquelles reunions casolanes de <> i teatrets.

De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordan?a, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentaci? d'aquest volum, sense altre m?rit, de part meva, si de m?rit mereix el nom, que ?sser l'?nic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d?ells seria m?s apte que jo per a prologar un llibre.

UN TROS DE PAPER fou, en son g?nere, el primer peri?dic publicat en catal?, i el p?blic el reb? tan de bon grat, que el mateixos escriptors contempl?vem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s?esgotava l?edici?, que no era pas curta, essent el d?un ral el preu de cada n?mero. Cal dir, per?, que l?editor Innoscent L?pez era una ?liga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi pos? els seus cinc sentits.

L?estranyesa nostra de l?acceptaci? extraordin?ria del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el catal?, i ens semblava que aix? no podia deixar complaguts a molts llegidors. All? era un mosaic ortogr?fic.

No se?ns doni pas, en bona part, la culpa d?aquesta diversitat. No ten?em cap diccionari de qu? ens pogu?ssim fiar, perqu? estaven farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia servir de norma. Aix?, cada escriptor escrivia com b? li semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigu?s un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi d?anys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la lletra de les quartilles, i els n?meros de la publicaci? sortien... com havien de sortir.

I aix? ?s que els venedors ambulants i les llibreries despatxaven els n?meros en un tres i no res.

Referent a aquest recull, cal una advert?ncia. S'hi troba en ell algun article firmat amb altre nom dels que he consignat en el par?graf anterior, en el qual anomeno els redactors i col?laboradors del setmanari. ?s que en la redacci? reb?em per correu escrits amb pseud?nim, i els que ens pla?en es publicaven, ignorant qui era l'autor.

Ficar-me ara jo en la cr?tica del contingut del volum, no em pertany; vindria a ?sser jutge i part en l'assumpte, i la meva opini? f?ra recusable.

Crec, i aix? puc dir-ho sense cap escr?pol, que el peri?dic complia amb el seu prop?sit d'?sser humor?stic i llegit per tothom, sense temen?a de trobar-hi el llegidor m?s pulcre un mot ofensiu en cap concepte.

I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo enllestida la meva tasca.

CONRAD ROURE

LES QUATRE RAMBLES

Hi ha afici?, a Barcelona, a partir les coses en quatre.

Jo no s? si aix? procedeix de les quatre barres de sang; per? tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns...

Parlem ara de les quatre Rambles, i comencem per dir que ja sabem que en rigor no s?n quatre, sin? una sola; per?, aix? i tot, convenim que cada una de les seves denominacions t? un car?cter peculiar que la diferencia completament de les altres.

El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d'apari?ncia magra. La paret de Betlem ocupa un bon tros de l'acera dreta i ja li d?na quelcom d'aspecte clerical; els estudiants que per all? transiten, educats entre moss?n Fulano i moss?n Menguano, sembla com si fessin tuf de solterons, i fins en el modo de tallar-se els cabells i de portar el vestit de curt capellanegen.

Jo mateix, que quasi no tinc res de capell?, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m'he trobat al cap d'una estona com si m'entrebanqu?s amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la mem?ria coses en llat?, que no pot ser sin? que en aquella atm?sfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.

Atravesso des de Betlem a la Virreina, me trobo en la Rambla de les Flors, i ben considerat no se m'acut al pensament, per molt que discorri, un lloc m?s adequat per vendre-hi lo que all? es ven.

Mes, aix? com en un jard?, passat el temps de les flors, si no se'l cuida hi creixen els escardots i les plantes silvestres d'aspecte menos agradable i d'olor mai buscada, aix? tamb? la Rambla de les Flors, quan deixa de ser-ho, es converteix en passeig de camalluentes i mossos d'Esquadra.

Els diumenges, a certa hora, hi acudeixen amb els mocadors encarcarats, un al cap amb un nus que deixa les puntes tiesses com dues orelles de burro, un al coll amb coloraines dominades pel groc d'ocre i el vermell m?s enverinat i la punta del detr?s subjectada pel lligam del davantal que quasi d?na volta a tota la falda i ?s molt llis i llarg, i un a la m? ben plegat, que els hi serveix per molts diumenges, puix per mocar-se, en porten un altre a la butxaca. All? parlen de la seva terra, de l'aplec, del prom?s i dels defectes dels seus amos i de les renyines que tenen amb ses amigues, i de quant gasten en roba i de quant tenen estalviat en el rec? de la caixa.

Des del teatre del Liceo fins al de Santa Creu, hi corre la Rambla que en diuen del Mig, i no hi ha tal mig ni tal aca: per? ja est? dit aix? i no hi ha com dir-ho aix? per a entendre-ho.

All? ?s el centro de la cultura barcelonina. De tal modo ?s caracter?stic aquell tros, que els capellans i els camalluents no es fan estranyar en cap carrer de Barcelona, i, posats all? a passejar, se converteixen en gent inveross?mil que sembla que ha errat el cam?.

Els vestits que all? s'usen, no tenen la senzilla eleg?ncia dels de la Rambla de les Flors, ni l'austeritat solemne que conv? a la dels Capellans, ni l'amanerament i poc garbo dels que tapen a les camalluentes; mostren m?s estudi, m?s coneixement de l'art de vestir-se, m?s riquesa, m?s aficions mundanes, m?s refinament de gust.

All? hi ha cadires i poltrones per a seure; tot s?n modistes, venedors de diaris, caf?s, perfumeries, fondes, guanteries, gravats, retratos. En una paraula: all? est? compendiat lo bo i millor de la capital. Fins l'editor d'aquest peri?dic hi t? una botiga de llibres.

I com en aquest m?n cada cosa est? feta per una cosa corresponent i les lleis universals les atrauen i harmonisen, a la Rambla del Mig acudeixen totes les vanitats, tots els notables, totes les persones que estimen la civilisaci?, admetent-la amb totes ses ventatges i defectes: les belles arts, el luxo, l'ostentaci?, la frivolitat, i, en una paraula, tots els fills de l'ociositat i de la riquesa.

Tan pr?pia ?s aquella esfera del poeta, que en el front porta el porvenir de la humanitat , com del ballar? de teatre, que a puntades de peu fa bullir l'olla, mentres li fan el llit a l'hospital.

No hi ha des de la Rambla del Mig a la de Santa M?nica m?s tretxo que el que ocupa la rid?cula fatxada del teatre de Santa Creu; per? en tan breu espai s'hi troba una transformaci? especial?ssima.

Atxacosos, soldats i nyinyeres componen el p?blic d'aquell siti, i ?observin amb quina discreci? elimino d'aquest p?blic la gent m?s p?blica que el freq?enta!

La paret de la Drassana, els canons de la porta del Banc i la vista de Montjuich, influeixen no poc en que aquell tros soldadegi, i ?s punt que pot dir-se axiom?tic el que, si en un desert s'hi planta una nyinyera, al cap del mes hi naix un soldat; aix? com, si tanqueu ben b? un soldat en qualsevol siti, al girar el cap ja hi trobareu a la vora seva una nyinyera amb criatura i tot. La lley d'aqueix fen?meno natural no ?s coneguda; per? el fen?meno existeix i no ?s dels que menos contribueixen a fer admirar la sabiduria del que f?u el m?n.

All? es mengen taronges i es beu orxata de xufles, s'enamora amb marcialitat i es concebeixen els transports de les passions m?s pures entre les indigestions infantils i els ferums del ranxo que surten per les reixes del cuartel.

All? el galantejador sol preparar-se un esdevenir de torna de pa i tros de butifarra que l'arravata i li fa v?nir salivera; all? molt sovint li succeeix que, quan deuria acabar la relaci? caient a terra i besant les mitges blaves de la donzella, t? d'aixecar-se tieso i quadrar-se, i estirar el bra? i posar-se la m? al front i tornar-la a deixar caure amb revolada, perqu?, entremig de dues paraules amoroses gramaticalment inseparables, ha passat el capit? que t? mal g?nit.

En aquell petit tros de passeig, que comparat amb tota Barcelona ?s ben poca cosa, ?s a on cauen m?s criatures, d'alguns segles en aquesta part, i fins podria ser que molts estrafets deguessen la seva desgr?cia a les distraccions patides per les nyinyeres que els portaven en bra?os quan eren petits.

No hi ha cosa m?s natural que aquestes repetides caigudes. El soldat jove, bri?s i apassionat en extrem, pinta a la nyinyera, amb tota la fogositat de la joventut i de l'ofici, l'amor que l'arravata. La mossa se l'escolta amb la boca badada i no es recorda del que fa, ni veu lo que la rodeja. Arriba ell a all? de qu? quan prengui la llic?ncia se n'aniran casats a la seva terra, a on ser? mestressa de sa casa, i que en compte d'haver de bregar amb la quitxalla d'altres, podr? passar el dia apeixant a sos propis fills. Allavors l'embadaliment de la mossa arriba a l'?ltim grau; expressa la seva admiraci? al?ant els ulls al cel i obrint els bra?os, i ?cataplum! vet aqui la criatura a terra amb un nyanyo al front, quan ne surt m?s barato.

EL PASSEIG DE GR?CIA

El passeig de Gr?cia ?s m?s passeig que la Rambla, perqu? ?s molt m?s ample; perqu? t? vistes m?s dilatades i amenes; perqu? els edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la Rambla, el c?stig del treball i la cod?cia de la industria, sin? el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.

Per all? s'esplaia el cor veient les temptatives art?stiques de les fatxades, sisquera no sempre el bon gust hagi inspirat a l'arquitecte: els ulls no es troben mai tra?dorament ofesos per un carrer? asquer?s com el de detr?s del Correu ni l'arc de Trentaclaus.

No es desvaneix el plaer de la contemplaci? amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb sos grans r?tols, sos fanals il?luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribuci?, els aliments i el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per for?a.

El passeig de Gr?cia ens ofereix a la vista el mig c?rcol de muntanyes guardant un pla delici?s, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son ?mbit no s'hi veu ning? que sembli estar-hi per for?a, sin? al contrari, per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.

Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ning? porta en son aspecte les senyals d'agitaci? for?osa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja.

?Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gr?cia!

A l'hivern se va de tarda al passeig de Gr?cia.

A l'estiu, demat? i vespre, es va al passeig de Gr?cia.

Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporci? de passar pel passeig de Gr?cia.

A tot foraster se li pregunta: -?Ja ha vist el passeig de Gr?cia?

L'animaci? del passeig de Gr?cia, a l'estiu, comen?a amb el dia.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet