Homepage
Login
Profile
BookClubs
dmBox
Read Ebook: Un tros de paper Two Volumes by Roure Conrad Author Of Introduction Etc Riba Carles Editor
Font size:
Background color:
Text color:
Add to tbrJar First Page Next Page Prev Page
Ebook has 2181 lines and 63025 words, and 44 pages
L'animaci? del passeig de Gr?cia, a l'estiu, comen?a amb el dia.
Abans que els ?mnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran muni? de jornalers, que amb pas lleuger, ?gils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que v?nen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tom?tecs, esberg?nies i ous i fruites.
Al sortir el sol, varia, no minva, el g?nero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gr?cia a Barcelona, sin? de Barcelona a Gr?cia. S?n gent que tenen la fam?lia a la vila, a Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per passar l'estiu m?s tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al cap de tres mesos han viatjat m?s que si haguessen anat i vingut d'Am?rica.
Els diumenges ?s m?s animat el quadro.
Molt de mat? acut un extraordinari n?mero de persones als concerts de Clav?; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres amb xefla cap a alguna font; perqu? ja ?s sabut que certa gent per per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
Hi ha fam?lies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden gosar de cap diversi?. Mes se resignen amb la seva sort: no aix? cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gr?cia.
Aix? s'explica, en part, com en una naci? s'eternisen les tiranies.
?Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feli? si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Ja n'hi poden fer de l'al?ada d'un campanar a aquesta majoria: mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusi? de campetxo cada vuit dies, sempre dir?:
-Ara ?s un gust: les coses sembla que van b?.
A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes al passeig de Gr?cia.
No ?s reconeguda persona decent la que no t? per costum freq?entar aquell siti en l'?poca i hores indicades.
Aix? ?s frase molt significativa la de: <
Aix?, quan se diu un dijous: <
Els dem?s dies, a iguals hores, la reuni? ?s numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular.
Va comen?ar alg? a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ning?. I aix? era tan cert, que es va oc?rrer a molt?ssims, els quals se van trobar amb una concurr?ncia forta; per?, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ning? d'ells va a lluir ni a avergonyir als dem?s amb son exterior, quasi b? no s'adonen de qu? tanta siga l'aflu?ncia de passejants, i cada u diu en son interior:
-M'agrada venir aqu? perqu? no hi ha gent.
Entre aquestos passejants de tarda n'hi ha for?a que s'ocupen molt s?riament en enterar-se b? de lo que adelanten les obres.
A les nits d'estiu...
?M?sica al Prado, m?sica al Criadero, m?sica al T?voli, m?sica als Campos, m?sica a Euterpe; coet d'aqu?, roda de foc per all?, gots de colors a les fatxades: all? ?s vida, all? ?s gentiu.
Tots els teatres plens, tots els ?mnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.
Deixo aquesta mat?ria, reconeixent que no s? digne de tractar assumptes tan elevats.
Vost?s no saben els molts que van al tiro de coloms del T?voli, c?lebre en son temps per l'entremaliada redacci? de sos cartells.
I si no han vist la marcialitat, el suar, lo llambregant de faldilles, l'encarcarament d'enag?es de les minyones, que, amb el vano verd i el mocador de mocar plegadet en la m?, devoren a violentes gambades l'espai compr?s entre Barcelona antiga i el castell d'En Gibert; si no han vist aix?, dic, els falta veure una de les coses m?s especials i caracter?stiques del passeig de Gr?cia.
No m'atreveixo a descriure-ho, me poso baix l'amparo del poeta aragon?s que deia:
Lo qual vol dir, en catal?, que aquelles criades es menester veure-les, i no pot, qui coneix b? Barcelona, el barcelon? m?s ent?s, si no ha contenplat les mans, els peus, les passes, les cares, les cintures i sobretot la fervorosa vocaci? amb qu? aquella part de sexo femen?, flairant el mascle, tement el vespre, ? remoguda fins a l'?nima per les espinguetades del cornet? de pist?, vola com el vent, s'enfonsa en la pols, tropessa en palets, topa amb transitants i, amb calor al clatell, aumentat per l'impacient anhelar i la viol?ncia de la carrera, entra esbufegant en el sal? i amb la certesa de qu? va a descansar... ballant dins d'un forn.
El passeig de Gr?cia! Si n'?s de d?lici?s! Ja ?s modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gr?cia.
EL TEATRE PRINCIPAL
Barcelona sempre ha tingut molts enemics.
Diem aix? perqu? la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt b?, bruta. Quasi ning? s'adonava de tal aberraci? arquitect?nica, i, com tot era regal?s d'aigua i escrostonats, si algun foraster se n'adonava, es creia f?cilment que era cosa que havia d'anar a terra aviat, i aix? an?vem passant.
Ara tot plegat hem vist que l'emblanquinen, i, ?s clar, ressalta i fa girar els ulls i ?s un preg? continu del nostre mal gust.
Ahir una pila de gent ne feien mofa preguntant:
-Que la llepa l'arquitecte?
-Que la volen rifar?
-Que la tapen amb papers?
-Que va en camisa?
Per amor de D?u tornin-la a embrutar! Ja que ?s tan dolenta, al menos que no es vegi.
Sempre m'ho vaig pensar, que els emblanquinadors en farien una de les seves.
T?! ?Ara m'han emblanquinat la fatxada del teatre Principal!
Proposa un manobre que la fatxada del teatre de Santa Creu es faci desapar?ixer sense tirar-la a terra.
Diu que en engrandint un xic m?s les finestres no en quedar? borrall, i t? ra?.
Vaja, arquitecte! Aix? podria satisfer sa desenfrenada afici? a les obertures i s'estalviava el disc?rrer l?nies i ninots.
En la fatxada del teatre Principal s'han pintat les pedres de manera que figurin pedres. No ?s estrany: jo coneixia un boig que va fer bronzejar un candelabre de plata.
BARCELONA AVUI EN DIA
?Tanmateix ens anem tornant molt cracs, els barcelonins!
Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi b? tots ?rem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravag?ncies de la civilisaci?; est?vem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si alg? feia admiraci? d'un cas notable, ens el mir?vem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: -?D'on surt, ara, aquest beneit? ?Que est? fet a poc!
Lleg?em els diaris que porten noves de tot lo m?n i trob?vem en les seves planes el descobriment d'un centenar d'isles, l'incendi d'una vila entera, el sacrifici d'un mariner que patia mort per salvar a una persona desconeguda, un pacte mercantil que agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa aplicaci? d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal horrible. I nosaltres, freds i avorrits, llen??vem els peri?dics, dient:- Quin f?stic! Aquests paperots mai porten res. -Mir?vem les funcions de teatre i tot ho trob?vem vell, ins?pid, pesat, insuportable. V?iem un article sobre la nosa que fa la Ciutadela, i exclam?vem: -Bah! ?Sempre ens parlen de lo mateix!
Si de lluny repar?vem muni? de gent aturada en un carrer, ja se sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona!...
Ai p?tria, p?tria! Qui t'ha vist i et veu!
Add to tbrJar First Page Next Page Prev Page