Read Ebook: El Marxant de Venecia by Shakespeare William Puig I Ferreter Joan Translator

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 552 lines and 20388 words, and 12 pages

o diheu lo contrari, es el diable en persona. Per? el juheu es segurament el mateix diable fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a c?l juheu. Es el dimoni qui'm d?na el mellor concell d'amic. Vaig a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te s?n obedientes; vaig a escaparme.

GOBBO Senyor! Jove! S?, home, a v?s m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a c?l mestre juheu?

LANCELOT, D?u del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo.

GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT Al primer revolt que trobeu gireu a m? dreta, al revolt que segueix, tombeu a l'esquerra, y despr?s, que dimoni! no gireu ni a dreta ni a esquerra, sin? que a l'altre revolt, aneu baixant de totes maneres cap a c?l juheu.

GOBBO Oh, senderons de D?u! Me sembla que ser? dificult?s de trobar aquest cam?! Y sabrieu dirme, v?s, si un tal Lancelot qui viu ab el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT Parleu del jove noble Lancelot? Fixeuvoshi b? en quin tr?ngul el poso. Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO Oh, no es pas un noble, senyor, sin? el fill d'un pobre home. El s?u pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en extrem pobre, per?, gracies a D?u, pot anar tirant.

LANCELOT Est? b?! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del jove noble Lancelot.

GOBBO De Lancelot, pera servirvos, senyor.

GOBBO De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

GOBBO Rellamp! Que D?u men guardi! Aquest miny? era el meu ?nic puntal, el meu bast? de vellesa.

LANCELOT Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un bast?, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano, digueume la veritat: el meu noi, es viu o mort?

LANCELOT Per? que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT Ah! per m?s clar que hi vegessiu, en bona fe sin? us costava igual de recon?ixem; espavilat es el pare que sab qui es el s?u propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicci? pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una mort no pot restar molt temps oculta, a un pare s? que pot ocult?rseli el s?u fill; m?s, a la f?, la veritat se mostra nua.

GOBBO Alceuvos, si us plau, senyor; s? del cert que v?s no s?u Lancelot, el meu noi.

LANCELOT A v?s us ha de plaure no burnejar m?s y donarme la vostra benedicci?. Jo s?c Lancelot, aquell miny? que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO No ho puc creure que v?s sigueu el meu fill.

LANCELOT S?c jo qui no s? si dec creureho; per? s? que s?c Lancelot, el de cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra d?na, Marguerida, es la meva mare.

GOBBO Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que ets carn y sang de la meva. Alabat siga D?u! Y quina barba tens! Portes m?s p?l tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares, a la cua.

LANCELOT Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixen?a cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia m?s p?l ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo? Aqu? li porto un present. Us aveniu b?, ara?

LANCELOT Molt b?, molt, Per? jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturar? fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me morir?a de fam al s?u costat; se'm podrien comptar els ?ssos de les costelles. Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest s? que fa lluir ab riques y flamantes llureies! Si no puc entrar al s?u servei men vaig a correr tant de m?n com D?u ha fet... Oh, s?rt de les s?rts! Aqu? el tenim, en presencia. Escometeulo, pare, o, si haig de viure m?s temps ab el juheu, vull tornarme tant juheu com ell.

BASSANIO, S? que podeu, m?s apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo m?s tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Graci? que vingui sense perdre temps a casa meva.

LANCELOT, Empreneulo, pare!

GOBBO Que D?u beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO Grans merc?s! Desitges quelcom de m??

GOBBO Aqu? teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...

LANCELOT No, no es un pobre noi, senyor, sin? el servent del ric juheu, el qual voldria, senyor, com el meu pare us dir? ab m?s detalls...

GOBBO El miny? t?, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT En efecte, el resum y l'exposici? del meu assumpte, es que jo serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us especificar?...

GOBBO Ell y el s?u amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra Exelencia, s'avenen com gat y go?.

LANCELOT Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els s?us mals tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a m?s vell, us explicar?, segons penso, ab abundancia...

GOBBO Aqu? porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia, essent la meva demanda...

LANCELOT En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabr? per boca d'aquest honrat vell, que encara que mal m'est? el dirho, es pobre, a m?s d'esser vell, y es, adem?s, el meu pare...

BASSANIO Que l'un o l'altre parli per tots dos! Qu? voleu?

LANCELOT Servirvos a v?s, senyor.

GOBBO Aquest es l'atreviment de la nostra petici?.

BASSANIO, Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el teu amo Shylock m'ha parlat y s? que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric, pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y v?s, senyor: ell t? quelcom, m?s v?s, senyor, teniu la gracia del cel.

BASSANIO Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. V?s a pendre comiat del teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. Que se li dongui la llureia m?s ostentosa de tot el servei! No distreuressen.

LANCELOT Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no s?c capa? de trobar amo! Ah! y aix? que he estat sempre un cap buit! Molt b?. Hi ha cap home en tota Italia, que jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de m? m?s ventur?s? No'm mancar? felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida solament! Mireu aqu? quina corr?a de mullers! Bon D?u! quinze promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera comen?ar, un home tot sol. Y despr?s tres vegades me salvar? d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que mena?a la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'aix? sen diuen s?rts! Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'aix?. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit d?no una festa als meus mellors amics. V?s, y fes via.

LLEONART Hi far? tot quan s?piga.

GRACI? Aont es el vostre amo?

LLEONART Per all?, passejantse, senyor.

GRACI? Senyor Bassanio!...

BASSANIO Graci?!

GRACI? Us haig de demanar una cosa.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet