Homepage
Login
Profile
BookClubs
dmBox
Read Ebook: El Marxant de Venecia by Shakespeare William Puig I Ferreter Joan Translator
Font size:
Background color:
Text color:
Add to tbrJar First Page Next Page Prev Page
Ebook has 552 lines and 20388 words, and 12 pages
GRACI? Us haig de demanar una cosa.
BASSANIO Tingueula per concedida.
GRACI? Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a Belmont.
BASSANIO Si es necessari, vina!... Per? escolta una cosa, Graci?: tu ets massa impetu?s, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon tro?, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no s? qu? de massa lliure. Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.
BASSANIO Est? b?, veurem com us portareu.
GRACIA Ah! per? aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo que farem aquesta nit?
BASSANIO No, f?ra una ll?stima aix?. Al contrari, jo voldria moureus a que toquessin els ressorts m?s atrevits de vostra gresca, car tenim uns amics ab moltes ganes de riure. Ab aix? a reveure! Hi ha feines que m'esperen.
GRACI? Y jo cal que vagi a trobar a Lloren? y als dem?s; serem ab v?s a l'hora del sopar.
UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK
J?SSICA Me sab molt greu que abandonis aix? al meu pare; casa nostra es un infern y tu, joi?s endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor d'aborriment. Ad?u, per aix?! Aqu? tens un ducat pera tu. Ah! tu, Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veur?s a Lloren? entre'ls convidats del teu nou amo: d?nali aquesta lletra... secretament! Ab aix?, ad?u! No voldria que'l meu pare'm veg?s parlar ab tu.
LANCELOT, Ad?u!... No m?s puc parlar ab ll?grimes... Oh id?latra pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia un cristi? no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou, ad?u! Aquestes ll?grimes tontes aneguen el meu coratge d'home. Ad?u!
J?SSICA Bona s?rt, Lancelot. Oh, quin pecat m?s horror?s cometo avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! M?s sols per la sang li s?c filla, no pas pel car?cter. Oh, Lloren?! Si realises ta promesa acabar? totes aquestes lluites; me far? cristiana pera esser ta ben amada esposa.
VENECIA
UN CARRER
LLOREN? S?, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfre?arem a casa meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.
GRACI? Per? si no hem fet els preparatius que calen.
SALARINO Ni hem avisat als homes de les teieres.
SOLANIO Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu parer, val m?s deixarho corre.
LLOREN? No m?s s?n les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos. Quines noves portes, bon Lancelot?
LANCELOT Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.
LLOREN? Conec quina m? l'envia; es una m? bonica, en bona fe; y es m?s blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta m? bella!
GRACI? Noves d'amor, s?ns dubte.
LANCELOT, Ab el vostre perm?s, senyor...
LLOREN? Aon vas?
LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristi?.
LLOREN?, At?rat; pren aix?... Digues a la graciosa J?ssica que no mancar? pas... d?gali en secret, v?s. Y b?,senyors, que ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em porta la torxa, ja.
SALARINO S?, bon D?u! Jo desseguida estic apunt.
SOLANIO Jo tamb? hi corro.
LLOREN? Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Graci?, a casa seva.
SALARINO S?, va b?.
GRACI? No es cert que aquella carta era de l'hermosa J?ssica?
LLOREN? Cal dirtho tot! M'indica'l medi de port?rmela de casa seva, l'or y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja t? dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel ser? per la merc? de la seva adorable filla; m?s si an ella, un dia, la desgracia la trastorna, ser? ben b? per esser la filla d'un descregut juheu. Vaja, segueixme a m?; llegeix aix? tot caminant; la bella J?ssica ser? el patge qui em dur? la torxa!
VENECIA
DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
SHYLOCK Com tu vulguis! M?s els teus ulls jutjaran; ja veur?s la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! J?ssica!... no podr?s treure'l ventre de mal any com feies a casa meva... Hei! J?ssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Qu? fem J?ssica, que no vens?
LANCELOT, Hei! J?ssica!
SHYLOCK Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.
LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no s? fer res s?ns que m'ho diguin!
J?SSICA, Me crideu? Qu? desitgeu de mi?
SHYLOCK Estic convidat a sopar f?ra de casa, J?ssica; aqu? tens les claus... M?s per qu? hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sin? pera adularme, que'm conviden! Qu? hi fa? Hi anir? pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pr?dig cristi?... J?ssica, filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia; alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit he somniat sacs de diner.
LANCELOT Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us espera ab impaciencia.
SHYLOCK Y jo an ell, tamb?.
LANCELOT Tots junts han fet una conspiraci?... Jo no us dic pas que veureu una mascarada, m?s si la vegessiu, compendr? aleshores perque la sang me raj? del nas el darrer dilluns negre a les sis del mat?, despr?s d'haver sagnat tamb?, fa quatre anys, el dimecres de Cendra, a primera hora de la tarda.
SHYLOCK Qu? dius! Hi haur? m?scares? Esc?ltam, J?ssica: tanca b? les portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'interior de ma austera mais?!... Pel bast? de Jacob ho juro; maleh?des les ganes que tinc de sopar f?ra de casa, aquesta nit! Per? hi anir?... Passa al davant tu, follet, y digues que estic apunt de venir.
LANCELOT Passo endavant, senyor. Deixeulo dir, mestre?a, guaiteu a la finestra:
SHYLOCK Qu? diu aquest beneit de la ra?a d'Agar, eh?
J?SSICA. Me deia: <
J?SSICA,
Ad?u! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y v?s una filla.
VENECIA
Add to tbrJar First Page Next Page Prev Page