Homepage
Login
Profile
BookClubs
dmBox
Read Ebook: Tradicions religiosas de Catalunya by Valldaura Agna De
Font size:
Background color:
Text color:
Add to tbrJar First Page Next Page
Ebook has 544 lines and 22447 words, and 11 pages
TRADICIONS RELIGIOSAS DE CATALUNYA
per AGNA DE VALLDAURA,
PREMIADAS AB JOYA EN LO CERT?MEN DE LA JOVENTUT CAT?LICA L' ANY 1877.
ES PROPIETAT.
A NA MANELA MASPONS DE BRIZ y EN FRANCESCH PELAY BRIZ, EN PENYORA DE VERDADERA Y ANTIGA AMISTAT A. DE VALLDAURA.
Barcelona 23 de Maig de 1877.
Las tradicions religiosas aqu? ? Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ? sia aquellas que 's refereixen ? cosas ? casos de la terra ja no 'u son tant y solen pecar de mon?tonas; aix?s es que al fer la present colecci? ? fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGR? y alguna altra, catalanas solament per tradici?.
En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ning? que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasom?a. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si 's vol traure profit del estudi que d' ell se fassa; d' altre manera no 's retrata al poble, sino que 's crea una cosa ficticia que participant de lo acad?mich y de lo popular no es ni una cosa ni altra.
Sentat aix? no sorpendr? tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d' ellas, que, s? mes extenci? no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.
LA MARE DE DEU DEL REMEY.
En un poblet de mes amunt y tamb? de la costa, que 'n dihuen Caldetas, poblet voltat de montanyas que sembla qu' empenyen las casas cap ? la mar, all? p?l temps de la vellura succeh? lo que jo ara 'us contar?. No 'us ne rigu?n jovenalla, vosaltres sou gent de molt poca fe y es que teniu molts pochs anys encara. Vosaltres ja no crey?u en miracles, vos ho llegeixo en la nina dels ulls; quan ting?u los cabells blanchs y la pell tan arrugada com jo, ja hi creur?u un xich. Y ? mes si 'us ho conto, es perque m' ho haveu demanat. Oh?u.
Tal deya una velleta asseguda en una roca vorera ? la mar, juntant sa veu seca y escardalenca ? la ramor de las onas qu' enjogassadas descapdellavan sa flonja escuma sobre la torrada arena de la platja. Nosaltres la escoltavam fent rotllo y ella an? dihent.
--No era, quan succeh? lo que 'us dir?, com ara que Caldetas tira ? vila ab sas casas tan novas y blancas y afileradas; llavors no hi havia sino una ? duas barracas de pescadors que 's guanyavan la vida ab sas petitas naus y la xarxa de fil de c?nem; y mes amunt, ? la montanya dos ? tres mas?as, una d' ellas prou rica per mantindre remats. Ara be, veuse aqu? que un demat? 'l pastor dels bous de aquesta mas?a baix? costa avall cap al rieral pera que ab l' herbey se refresqu?s lo bestiar. Aquest ab lo cap baix flayrant, mansa y tranquilament va esbarriarse mentres lo pastor matava la estona fent joguinas de fusta ab un mal ganivet que duya. Quan fou hora de tornar al corral, al crit del pastor tots los bous alsant llurs caps s' anaren arremadant menys un que, sort ? las veus y crits d' aquell, no se movia d' hont era flayrant la terra ab perfidia. Irat lo pastor s' hi va atansar un xich y trob? ? la bestia tan atareyada gratant la terra ab las potas davanteras, que ni esment feu d' haverlo sentit vindre. Lo pastor esper? un ratet, mes al veure que no acabava la fal-lera, s' encurios?, s' hi acost? mes y ab gran sorpresa va adonarse de que, en lo fons del clot que gratant acabava de fer lo bou, una Verge negre com una mora s' hi descobria. Llavors ell se pos? ? descolgarla tamb?, acabant la tasca comensada pel animal y prompte se convenc? de que lo que ? sos ulls se presentava era en realitat una santa imatge. Corregu? ? dirho al rector del poble veh? y aquest ab solemnitat y en companya de la gent dels masos de per all? aprop, acud? al lloch del miracle quedantne tots maravellats. Ab l' obgecte de honorar la sagrada imatge alsaren una iglesia en lloch avinent y quan eixa fou termenada, ab pompa y gran ceremonia l' hi trasladaren. Mes veuse aqu? que al endem? al obrir la nova iglesia lo sagrist?, molt se va sorpendre al adonarse de que la Verge no era dalt del altar major. Va corre la nova pel poble y tothom se 'n va fer creus. Tothom cavilava sobre 'l cas succehit, mes ning? acertava ? esplicar tal desaparici?. En aix? va arribar corrent y admirat tamb? pel seu cant? lo mateix pastor aquell que la havia trovada, notificantlos que acabava de v?urela novament en lo mateix indret d' hont un any enrera l' havian treta, descoberta eix cop tamb? pel mateix bou. Hi acud? altra volta lo senyor rector ab bona companya de gent y preg? ? la Verge que se est?s ? la iglesia, prometentli que si aix?s ho feya, una altra imatge com ella posarian en una capelleta, que en lo mateix primer lloch hont l' havian trobada y hont ara tornavan ? buscarla, s' alsaria espressament. Y aix? 's feu.
--Verament es cas estrany lo que 'ns haveu contat--fiu jo--si be no es del tot nou per quant tamb? 's diu, poch mes poch menys, de la Verge de la Pineda en Tarragona y de Sant Miquel del Fay y fins tamb? de la Moreneta de Montserrat.
--Jo no se tant com vos--me va respondre la velleta--pero se que lo que acabo de contaros ja me ho esplicava la meva avia ; com se qu' es tan cert lo dit, com cert es que som ? Mongat y asseguts en las rocas de la costa.
En efecte ? Caldetas existeix una capelleta hont s' hi venera una Verge iguala, si be mes petita, ? la del altar major de la iglesia parroquial.
LAS TRES ILLAS.
Aix? jo 'u he sentit ? contar ? la meva avia.
Un dia la Verge venint de la font ab lo cantaret al cap per vora la platja, veg? la mar lluhenta y li vingueren ganas de passejarse pel damunt del blau y transparent crestall que las onas somouhen sens may parar.
De la sorra pass? ? la escuma y de la escuma ? la mar salada, fent damunt d' ella cam? ab lleuger peu y bon ayre, com que cap nau l' haguera pogut assolir.
Ja era mar endins, mar endins, que per en lloch s' afiturava la terra. Llavors la Verge, perque aixis li plagu?, llans? lo c?nter ? la aigua y del c?nter se 'n feren tres bocins que no anaren pas ? fons, ans al rev?s varen romandre surant damunt de la mar.
La Verge se 'ls contempl? ab lo mig riure en los llavis y aquells tres bocins d' argila aixamplantse, aixamplantse, aixamplantse, ? l' esguart de la Verge se convertiren en tres delitosas illas; illas que avuy lo mon coneix ab los noms; de Mallorca, Menorca ? Ibisa.
LO PARE SALVADOR.
Aquesta y moltas altras tradicions se contan del mateix pare Salvador, entre ellas n' hi ha un' altre digne de ser recullida que, si be te certa semblansa ab la de Sant Eloy, no deixa de ser per s? bonica, sin? p?l enginy, per la senzillesa que tota ella respira. Es la que segueix ? la present.
A Horta, bonich poblet del entorn de Barcelona, hi havia en lo temps antich, un convent nomenat de Sant Francesch, y per sas almoynas y benifets los frares que l' habitavan se tenian guanyada la voluntat de tots los pobles vehins. Entre aquells un n' hi havia qu' era el que mes admiravan y volian fins los mateixos frares. Se deya aquest bon religi?s, Salvador. Era humil, era bo, era un d' eixos homes que Deu envia de tant en tant com exemple de virtut y de bon cor. Feya las captas p?l convent. Aixis era que un cop cada setmana al menys anava ? Barcelona ? recullir lo que li davan algunas casas piadosas.
Un dia passejant per vora la mar, cosa que ? ell molt li agradava, fou vist de uns quants pescadors. Tot just aquestos, que ja 'l coneixian, lo vegeren; l' enrotllaren y ab molta amor y respecte li varen dir.
--Pare Salvador, pare Salvador, pregu?u ? Deu que 'ns doni bona pesca: si aix? logr?m vostre ser? lo peix mes gros que traur?m de l' aigua.
--An?u, bona gent--los respongu? 'l frare.--Deu vos ajudar?.
Los pescadors alegres emprengueren sa tasca y cantant cansons que 'l cor gaudeixen y 'l travall alleugeran, mar en dins, issant velas, llansaren las barcas.
Llavors pare Salvador an? ? la ciutat ? fer la capta.
De pesca ne voleu pels pescadors! Admirats quedavan tots ells y de goig parlar no podian al veure com Deu los havia tan manifestament protegit. Hi hagu? moment en que, arribaren ? tindre por, al veure peixos en tanta abundancia y tant grossos dins de la barca y aquesta ab prou feyna caminant ab aiga fins arrant de bordo.
Cap al tart lo pare Salvador comparegu? de nou ? la platja y 'ls pescadors folls d' alegr?a eixiren ? son encontre portant y ensenyantli una tunyina que no era gens petita.
--Mir?u, pare Salvador, havem tingut molt bona pesca y, tal com os ho hem promes, vos portem la tunyina mes grossa--digueren ells.
--Be, be, fills meus,--va respondre lo pare,--jo me n' alegro molt y vos ne dono tantas merc?s.
Y fent acceptaci? del peix que dos mariners li duyan, se tomb? per anarsen.
Encara no havia girat las espatllas, los pescadors alsaren un crit de sorpresa y esglay: tots los peixos que hi havia dins de las barcas, saltant y botent, tornavan ? la mar salada.
--Pare Salvador, pare Salvador,--llavors cridaren desesperats los pescadors,--mir?u, tots los peixos nos fujen. Pobres de nosaltres! Ah! es que 'us havem enganyat! Perdon?unos! Feu que 'ls pugam agafar novament y no 'us mentirem com ho havem fet ara tot just donantvos un peix que no era 'l mes gros.
Lo frare se va tombar y digu?.
--Agaf?ulos.
Los pescadors tornaren ? sas barcas y 'ls peixos varen deixarse pendre sens esquivar las mallas y enginys ab que se 'ls perseguia.
Lo peix mes gros, aquesta vegada, fou per lo pare Salvador.
La iglesia celebra la festa d' aquest Beato lo dia 18 de Mars.
LA POTA DE PORCH.
En lo mateix poblet d' Horta hi estava una pobre dona que tenia 'l seu marit malalt de una forta desgana. Tant arriv? ? creixer aquesta que l' home se moria y la trista de sa muller no feya sino pl?nyersen' ab tothom que trobava, sens que ning? li don?s lo tan desitjat remey que havia de posar fi ? son desconhort.
Un dia, tot passant per un cam?, va trobar ? Fra Salvador y preg?li que an?s ? veure al pobre malalt. Lo sant home li promet? que ho faria.
Hi an? y li digu?:
--Que teniu? Que 'us fa mal?
--Res; pero no tinch gana y 'l defalliment me mata:--va respondreli 'l malalt des del llit del dolor.
--Voleu dir--li feu lo pare--que no 'us menjar?u lo que 'us dur??
--C?! ja fa molt temps que res me crida la gana: lo meu desmenjament es mortal.
--Voleu dir--repet? 'l frare--que si jo 'us duya una pota de porch no vos la menjar?au?
Add to tbrJar First Page Next Page