Read Ebook: Tradicions religiosas de Catalunya by Valldaura Agna De

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 544 lines and 22447 words, and 11 pages

--Voleu dir--repet? 'l frare--que si jo 'us duya una pota de porch no vos la menjar?au?

--Pot ser que si!--esclam? llavors lo malalt tot animantse.

Lo frare ixqu? de la casa y se n' an? cap al convent. Tot ananthi troba un remat de porchs que un home 'ls menava. S' hi acosta y lleva la pota ? un dels de la ramada. Lo pastor tot ayrat crida des de lluny; mes ell ni se l' escolta. Se 'n torna ? la casa de la desconhortada muller, c?u la pota y la du despres al malalt que, tantost la veu, tan menjador se torna que ni 'ls ossos n' hauria deixat.

Mes lo pare Salvador no 'ls hi deixa pas; los arreplega un per un, los fica al sarr? y 's despedeix de aquella bona gent que plora d' alegria.

Se 'n torna cap al convent. En lo portal, aix?s que hi arriba, ja hi troba al pastor tot alterat y enc?s de cara haventselas ab lo prior. Lo porcaire volia que li paguessen lo cap de bestiar malm?s per un dels frares.

--Bon home--digu?li 'l pare Salvador tocantlo per la espatlla tantost arriv?.--Sossegu?uvos. Jo he sigut qui ha tallat la pota al vostre porch y ho he fet per guariment de un malalt que estava morint. No crid?u tant: aix? que tanta pena 'us dona, ? la fi no es res: ja veur?u. Port?ume lo porch.

Lo pastor rondinant y de mala gana acost? la pobre bestia que apenas podia aguantarse dreta.

Lo frare tragu? 'ls ossos del sarr? y posantlos ab molt cuidado un sobre l' altre en lo lloch que 'ls corresponia, va dir al porch tot donantli una patacada ? l' anca:

--Ves, camina.

Y 'l porch camin?, deixant admirats als que contemplavan lo miracle.

LA BOTA DE SANT FARRIOL.

En un convent hi hagu? una vegada un frare que se feu c?lebre per una confessi?.

Veuse aqui que hi havia una partida de lladres facinerosos que tenian tan estemordits ? tots los vehins de las terras que ells petjavan, que tothom se posava ? tremolar no mes de sentirne parlar. Lo capit? de la partida era lo mes dolent, lo de mes mal cor y de pitjors instins y 's nomenava Farriol. Pero ab tot y la mala vida que duya, de tant en tant li pasava p?l cervell l' anarse ? confesar y ho feya. Mes ay! com era tant malvat y sos pecats passavan de lo que pot perdonarse, lo confessor no podia abs?ldrel'. Y, ell, sabeu llavors lo que feya? Matava al conf?s. A tant arrib? l' esfarahiment dels frares, que quan sentian ? dir que lo capit? Farriol se volia confessar, tots s' amagavan excusantse de r?brel' per mes prechs que d' ell sentissen. Un dia que tots escondits eran, un llech va presentarse al pare prior y aixis mateix li va parlar:

--Pare prior, voldriau que jo m' encarregu?s de confessar aquest home que ? tots du l' esglay?

--Germ?,--va resp?ndreli aquell,--no 'us dir? que no; mes ja sabeu lo que s' hi guanya.

--Perque ha mort ? tots sos confessors m' ho dih?u?

--Si, germ?.

-Donchs, si no es mes que per aix?, deix?ume fer y, ab l' ajuda de Deu, no crech que en mi fassa altre tant.

--An?u, an?u--va dirli lo Prior--mes recordause de que se 'us ha avisat.

--Si 'm mata, pera major gloria de Deu sia,--esclam? 'l llech.

Y, pausadament caminant, dret al confessionari va dirigirse. Ja l' esperava lo faciner?s agenollat y compungit. Lo llech va s?ures' y l' altre comens? la confessi? de sas culpas.

--De que vos acus?u, pecador?

--De tal y tal y tal pecat--responia Farriol.

--Bah! no es pas gayre!--feya 'l llech.--?Y de que mes?

--Y tal y tal y tal--anava dihent lo fasciner?s, seguint la llista interminable de sos horrorosos y terribles crims.

Quan hagu? acabat, fou ell lo qui pregunt? al conf?s.

--Quina penitencia 'm don?u?--digu? ab cara ferrenya.

--Penitencia! Penitencia!--feu le llech,--no ser? grossa jo 'us ho asseguro. Molt senzilla ha de ser. No mes 'us dono per penitencia que, cada vegada que 'l diable 'us tenti ? fer un crim, vos record?u d' aquestas solas paraulas: <> Ja veyeu si es senzilla.

Lo lladre se n' an? mig rihent de lo que li havia dit lo conf?s y torn? ? son cau com si tal cosa.

No passaren gayres dias sens que sa partida no tingu?s ocasi? de practicar son criminal ofici. Mes veuse aqu? que tot d' un plegat, quan ja estavan ? punt de posar en obra la malifeta, li vingueren ? la memoria ? Farriol las paraulas del conf?s: <> Ell que llavors se tomba de cara als seus y 'ls diu:

--Minyons, vos agradaria gayre que 'l mal que anem ? fer vos lo fessen ? vosaltres?

Al sentirlo, los uns se miraren als altres com si no entenguesen lo que volian dir aquellas paraulas.

--M' hav?u sentit, companys, lo que 'us so dit? Lo que no vull?u per vosaltres no 'u vulg?u pels dem?s,--va repetirlos pausadament Farriol.

Tots quedaren muts y sorpresos del cambi del seu capit?. Emper? un moment en que aquest va deixarlos sols, reunintse en un cant? del bosch y desplaguts de sa mudansa, determinaren occirlo, y ho feren.

Mort que fou varen colgarlo en un seller y damunt, perque no fos vist, hi posaren una bota buyda.

Los que vivian en aquella casa no 'n savian res. Anaren ? treure vi y ab extranyesa, haventse equivocat de bota lo baylet, vejeren que la buyda tamb? rajava. Cregu?ren ser all? una equivocaci? d' ells en haver pres per buyda una bota plena; mes la sorpresa fou quan s' adonaren de que lo vi d' aquella bota era inacabable. Pass? aquesta com reliquia de pares ? fills rajant sempre vi fresch y de bon sentit, fins que al cap de cent anys, encuriosintse los amos del mas volgueren sapiguer la causa d' aquell miracle. Alsaren la bota y al boy dessota, tal com lo havian deixat quan li varen posar, trobat fou per ells lo cos incorrupte del capit? de lladres. L' esglesia s' enter? del cas y en devinant en all? una obra de Deu en lo cos de aquell penident, veneraren aquest cos des d' aquell punt en avant y ab lo nom de Sant Farriol lo oferiren ? la adoraci? dels devots.

SANTA MARIA DEL SOCORS.

Existeix encara en lo carrer de Montcada ? Barcelona; una antigua casa de nobles hont, ja fa d' aix? molts anys, tenian una minyona de servey que 's deya Maria. Era, aquesta, bona noya, mes un xich lleugera en lo pensar y no gayre planyedora de las ll?stimas y desconhorts del prohisme.

P?l dit carrer de Montcada sempre y quan hi havia sentencia hi passava lo sentenciat, que, si ho era ? a?ots, en cada cantonada sobre sa n?a esquena sentia la dura pala de cuyro del botx?. ? vegadas lo flagell rompia 'ls teixits y la sanch brollava; llavors una esponja xopa de sal y vinagre curava la nafra y posat novament en cam? lo burro hont 'l sentenciat colcava seguit del botx? y altres homes de la lley, no 's deturava ja mes la colla fins ? una altra cantonada hont se repetia la cruel condempna.

Ara be, veuse aqu? donchs que un dia de sentencia, la minyona Maria sentint brugit al carrer va traure 'l cap per una finestra y veg? com en aquell moment estavan a?otant ? un home.

La freda ? insensible dona en lloch de condolirsen' no va tindre per la v?ctima altras paraulas que aquestas:

--Fort: senyal que s' ho mereix.

Despres torn? ? son travall y ja no 's record? mes ni del sentenciat, ui del que havia dit.

Mes veuse aqu? que ? la nit va tindre un somni molt dolor?s. Somni? que servia tamb? una casa molt rica hont hi havia molt be de Deu en or y plata. Somni? que en aquella casa 's trobaren de menys set coberts d' argent y que l' acusavan del furt. Somni? que la encarcellavan y que, condepnada ? ser passada Boria avall per lladre, eixia de la pres? dalt de la somera, ab un r?tol ? la esquena que duya per escrit lo nom del delicte de que se la culpava. Y ella plorant volia justificarse y tothom se reya de sas paraulas y ? cada pas que donava sa colcadura sentia eixir d' entremig del brugit de la gent de tant en tant alguna veu forta que deya:

--Senyal que s' ho mereix.

Plorant com una Madalena anava sufrint l' afronta de la qual no la lliurava lo esser verament ignocenta. Ja havian fet quasi tot lo curs, ja de retorn anava ? entrar ? la Plassa Nova, quan tot d' un plegat la somera que la duya s' detura. Lo butx? li dona forta bergassada perque camini, mes la animal en lloch de tirar avant llavors flecta las potas del davant y s' agenolla sorprenent ? tots los que d' aprop s' ho miran. Al mateix temps una cridoria general se alsa en la plassa; tothom guayta cap al cel. Un aucell travessa l' espay. Es una garsa; du una cullera d' argent al bech. Tothom la segueix ab la vista. Vola, vola s' atura ? la barana de la finestra de unas golfas. Uns quants homes corren cap ? dalt: ab ansia la gentada espera saber lo que van ? fer. Un moment despr?s torna ? fugir per la finestra la garsa esfarahida y al darrera d' ella apunta lo cos d' un dels homes ab un grapat de culleras de plata ? la m?.

--Es ignocent!--crida.--Las culleras duhen la marca de la casa d' hont serv?a.

Un crit aixordador amplena la plassa. Maria 's desperta llavors suada d' angunia y lo primer que li ve ? la memoria son las paraulas que havia dit lo jorn avans al pasar lo sentenciat.

Eixa part del somni alguns la contan: <> No es dif?cil, en aix? del n?vol, veurehi un rastre de la antigua poesia pagana.

Desde llavors mud? completament de pensar y de sentir, y viure tan virtu?s va esser lo seu que, arribat lo terme de sa existencia, santificada fou per la Iglesia ab lo nom de Santa Maria de Cervell? y pel poble ab lo de Santa Maria del Soc?rs.

TRES TRADICIONS DEL BEATO ORIOL.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet