Read Ebook: L'auca del senyor Esteve ab redolins dibuixats per en Ramón Casas; escrits per en Gabriel Alomar by Rusi Ol Santiago Alomar Gabriel Contributor Casas Ram N Illustrator

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 909 lines and 59446 words, and 19 pages

Contributor: Gabriel Alomar

Illustrator: Ram?n Casas

Notes del Transcriptor

--S'ha respectat l'ortografia i l'accentuaci? de l'original aix? com les inconsist?ncies en aquestes.

--Les p?gines en blanc presents a la versi? impresa s'han eliminat a la versi? digital.

--Els errors obvis de puntuaci? i d'impremta s'han corregit.

--El transcriptor ha dissenyat la portada i aquesta es considera de domini p?blic.

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE

L'auca del senyor Esteve

PER

SANTIAGO RUSI?OL

Imprempta de Antoni L?pez, Olm, 8, Barcelona

L'ESTEVET

DEL MODO NATURAL QUE L'ESTEVET VA ARRIVAR A N'AQUESTA VALL DE N?MEROS.

Les compradores batxilleres, semblava que s'havien avingut, per no deixar-lo complir com a pare, i alli a <>, la botiga de betes i fils de m?s credit i de m?s giro de quatre carrers de llarg a llarg, qu'ara una cana de trencilla, qu'ara una ruixa, qu'ara quatre pams de floc, entre compra i tafaneria, el van tenir entretingut a darrera del taulell, mentres la pobra muller, alli sobre, a l'entressol, complia la missi? materna de donar fruit a n'en Ramon, am la llevadora a l'alcoba, i dugues veines a la sala.

La tarde no podia ser m?s trista per tenir lloc un naixement, pero el senyor Ramon, no tenia temps, i ni es podia dar el luxo d'estar trist. Una orella a les compradores per saber lo que demanaven, i un'altra a l'entressol per si li cridaven quart i ajuda, el pensament li saltava del llit de la seva d?na, a la cana de trencilla. Lo que passava a dalt era molt serio: ser pare; lo que passava a la botiga era tan serio com lo altre: el negoci. No estar pel fill que tenia de venir, era faltar a un deber sagrat, i no pensar en el despatx de la tenda, qu'era 'l pervindre d'aquell fill, era faltar a dos de debers: el deber de baix i de dalt, i entre les dugues obligacions, es repartia els sentiments del mellor modo que sabia; l'atenci? comercial, per les dones del despatx; el cor de pare, per les angoixes de sobre.

De tan en tan, pujava un moment, donava coratge a la dona i tornava a vendre capdells.

De tan en tan baixava una de les veines: li deia que ja acabaven; qu'era cosa de mitja horeta; qu'aviat seria pare, que no descuid?s la venda, qu'elles ja es cuidaven de tot.

De prompte, entre cana i cana, un dupte, un qui sab? li va passar pel pensament. ?Ser? noi? ?Ser? noia? La llevadora havia assegurat que seria un bordeg?s. La lluna ho marcava. Una amiga de la d?na qu'havia tingut cinc filles, deia que seria noia. Ella sabia perqu? ho deia. El metge havia dit que no ho sabia ni ho podia assegurar, per estalviar-se compromisos, i ell que no era ni llevadora ni metge, pero qu'era betes i fils, no m?s sabia una cosa: esperar, i que fos lo que D?u volgu?s: si fos noi, el posaria a la botiga; si no ho fos, cercar un gendre botiguer, i interessar-lo a n'el negoci.

Ell, aix? si, estava tot lo ser? que pot estar el que compleix una missi?, encare qu'aquesta missi? siga vendre, perqu? esperava una senyal, un crit, un pl? d'infant, un gemec nervi?s de d?na, que li anunciaria el moment! L'acte solemnial de ser pare; un fet tan important per ell y per <>, no podia ser un moment de quietut. No s'?s pare aixis com aixis: quelcom tenia d'avisar-lo que comensava una planeta. La gent no ve a la terra sense avisar d'un modo o altre, qu? diantre! i considerant tot aix?, ell es deia puntualisant: Despatxem, que per aix? havem nascut, per? aixis que senti donar el crit, baldament se m'en enduguin els prestatges, pujar? de correguda. No vull que siguin mans forasteres les qu'hajin de rebrer l'infant.

Pero aquell infant no venia, i les compradores no deixaven de venir. Entraven d'una a una, de dugues en dugues, a colles. Venien per tafanejar, pero de passada feien gasto. Feia anys que a <> no s'havia fet tan calaix. Si cada dia tingu?s fills, es deia el senyor Ramon, amb uns quants fills i amb uns quants anys em faria home respectable.

El senyor Ramon, tampoc era apte per aix? del ram de sospirar: el senyor Ramon destorbava, i la llevadora va llevar-lo dient-li que an?s al despatx, i que no est?s inquiet, qu'en sent pare ja ho sentiria.

Un cop a baix, va despatxar dugues troques, quatre agulles de fer mitja, i dugues cibelles, i com que varen sortir les d?nes, es va quedar altre cop en vaga.

Pujar? a dalt? va preguntar-se.--<>, es va respondre.--<>.--S'assemblar? a mi, o a la Roseta?--<>,--va contestar-se.--Avisar? a n'els padrins que vinguin? Ja vindr?n, no'ns precipitem. Qu? he de fer? Esperar el crit. Esperar el crit que m'avisar? que ja soc pare.

I tot esperant el crit, i com que ja no entrava ning?, es va posar a arreglar les capces: les de la dreta, a l'esquerra; les dels capdellets, a baix; aquestes dels botons, al costat; aqui, la llana; alli'l cot?; m?s lluny les trencilles i les betes.

Un cop llest, va sortir a la porta. Encara plovia. Plovia sempre. Un canal? de m?s avall feia un soroll de sofregit. Passava alg?n carro al galop amb el carreter amb un sac al cap. Per sota de les barbacanes passava gent enfangada. El cel era llis com de plom; la terra era un mapa de roderes, i alli devant de la botiga, les finestres del quartel semblaven les d'una f?brica ab les m?quines parades.

De sopte, un cop de trompeta va ressonar com la del judici a dintre la fredor de les sales, i van anar arrivant soldats.

El senyor Ramon, d'esma, els contava a mida qu'anaven entrant:

--<>

--Qu? fa? Que no puja?--va cridar la llevadora.

--Ja est??--va exclamar el senyor Ramon, corpr?s.

--Jes?s! No'n fa pas poca d'estona! Ha nascut mentres tocaven a ranxo!

L'ESTEVET QUEDA APROVAT.--PES DE L'ESTEVET. PREPARATIUS PER FER UN BATEIG DIGNE DE <>, DELS PUNTUALS I DE L'ESTEVET.

La llevadora tingu? ra?. Era lluna de noi, i va ser noi.

El senyor Ramon va agafar-lo am conte de que no li caigu?s; va commoure-s; va besar la mare; va besar el fill; va donar la ma a tantes mans com d?nes hi havia a la sala... i tampoc va sapiguer qu? dir.

A qui s'assemblava la criatura?--fou el pensament que tingu?.--Era tan vermella, i tenia els ulls tan tancats, que no s'assemblava a ning?.

Unes deien que tenia els ulls de la mare, ; altres, el front pastat de son pare, ; la senyora del primer pis, als avis; la llevadora a tots plegats; pero el senyor Ramon hi veia clar: no s'assemblava a ning?.

Pot-ser quan no fos tan vermella, i els colors la distingissin, se li notaria una semblan?a; pero de moment era aventurat tota mena de planetes. No tenia el nas petit ni gros; no era ni molt xic, ni molt gran; no tenia els cabells rossos, ni negres. Una criatura hermosissima, aix? si, segons el parer de tots plegats; pero per qu? era tan hermosa? Perque no sabien si era lletja, i mentres no's demostr?s lo contrari, va quedar aprovat que era hermosa.

Van volcar-la, i a n'aquell primer suplici, d'anar-li envolcallant roba i m?s roba, tot-hom va quedar admirat d'una cosa: la criatura no plorava. Tot just acabava de naixer, i ja semblava tenir experiencia de lo que seria la seva vida. La posaven d'esquena, i... motxa; l'ajeien, i tan motxa com d'esquena; la rentaven... i no's movia; l'aixugaven, i lo mateix que si la rentessin! Tan li feia l'aigua freda, com calenta. Tenia una tebior a la pell, que's veia declaradament que mai tindria fret, ni febre.

Les visites totes la trobaven igual: una criatura <>, un infant sossegat; amb els nervis ni tivants ni fluixos; am les carns ni fluixes ni fortes; am la sang ni espe?a ni clara; amb una gana feta a mida, i amb una s?n reparadora. Una criatura reposada, com la desitgen certes mares.

I que no n'hi va haver poques de visites! Aixis que va corre la nova de que'l senyor Ramon en persona, despr?s de tants anys d'esperar el fruit de benedicci?, per fi havia fructificat; all? va ser una proce?? espe?a de parents i de coneguts, a donar la enhorabona, tots am les mateixes mires: que la botiga no's perd?s, que'l fill continu?s el nom del pare, i que una casa de tants anys de vendre betes i fils, no s'estronqu?s comercialment per falta de descendencia.

La segona, fou la seva d?na. La senyora Donya Felicia. Ella no hi tirava per pr?ctica, pero tamb? hi va anar a parar. De jova, volia ser monja, pobreta! No sabia ben b? per qu?, pero ella volia ser monja! Ja s'havia despedit dels pares: ja girava els ulls d'aquet m?n: ja considerava la vida com una mena de pres? amb els homes per escarcellers; com un pecebre de miseria, amb el llumet de la gloria al cap-de-vall dels munts de suro, quan un dia, anant a comprar cot? blau, desd'alli darrera el taulell, ai!, li va parlar aquell home practic i va parlar com parlen els practics. <>; i ella que no m?s havia vist estampes am sants que sempre miren enlaire, quan la varen mirar fit a fit, no tingu? pr?ctica a dir que n?, i en comptes de tancar-se al convent, es va tancar a la botiga.

Despr?s va venir la senyora Pepa, la mare de la partera, i li va costar molt de venir, perqu? no gastava salut. A la pobra senyora Pepa no la distingia m?s que aix?: el que no gastava salut. Gastava de tot, menos salut. Vivia anys i anys, allargava, fins era alegra i enjoga?ada, i no m?s tenia aquesta tara: aquella falta de salut. Tot-hom li deia lo mateix: <> i quan ja li havien dit <> no trobaven res m?s per dir-li.

Aquet senyor Josep Forment, feia vint anys que hi anava demat? i tarde a la casa. Era un home de mitja edat, tamb? retirat del negoci, serio, i sempre vestit de levites: quan feia calor, en portava una; a mig temps, dugues; a l'hivern totes les que tenia. Ell no portava altres prendes. Era el conceller de la casa, pero un conceller sense concells. Arribava com un rellotge. Donava el D?u-vos-guard a tot-hom, encara que no trov?s ning?; deia: <> <> i seia sempre al mateix lloc, una hora justa havent dinat, i un'altra despr?s de sopar, com qui pren dos banys d'assiento, i se'n tornava dient: <> ? <> fins l'endem? a la mateixa hora; a la sesta dels dos ?pats.

Un cop reunits, est? clar: van fer portar la criatura que la tenien al llit de la mare; varen tornar a inspeccionar-la i tots la varen trovar conforme, menos el practic del senyor Esteve, que va tenir gran empenyo en que pujessin una romana, i que no va aprovar, de bon cor, el ser avi, fins que va veure que'l seu n?t tenia pes natural: unes sis lliures i mitja.

Donya Felicia volia que's fes a peu, i tot seguit. Aquella mateixa tarde.

--F?ra escrupols,--els va dir.--La vida i la mort D?u la t?. Avui hi som, i dem? no hi som, i si una criatura va als llims els padrins en s?n responsables.

La mare, desde'l llit, va parlar; pero com que no la varen entendre no li va contestar ning?.

--Jo soc practic,--va dir el senyor Esteve.--Jo soc el padr?, i jo pago, i si no pagu?s com a padr?, pagaria comercialment. La casa, ?s la casa, i aquet trocet de criatura, que am perd? siga dit dels pares, ara no'n donarien dos quartos, amb el temps ser? la casa.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet