Read Ebook: L'auca del senyor Esteve ab redolins dibuixats per en Ramón Casas; escrits per en Gabriel Alomar by Rusi Ol Santiago Alomar Gabriel Contributor Casas Ram N Illustrator

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 909 lines and 59446 words, and 19 pages

--Jo soc practic,--va dir el senyor Esteve.--Jo soc el padr?, i jo pago, i si no pagu?s com a padr?, pagaria comercialment. La casa, ?s la casa, i aquet trocet de criatura, que am perd? siga dit dels pares, ara no'n donarien dos quartos, amb el temps ser? la casa.

--Pero, no siguis mal gastador,--va contestar la seva d?na.--No veus que la iglesia ?s aqu? al costat?

--Pel mateix preu, anirem a donar una volta,--va saltar-li el senyor Esteve.

--I quants cotxes hi posarem?--va dir el pare.

--Els que siguin. Un que hi capiguem tots plegats. Serem d?u: vuit a dintre, un a f?ra, i la criatura a n'el lloc que li toca, a la falda de la padrina.

--No'n parlem m?s. Queda aprovat. Dem? a les quatre, tots aqui a casa.

--D?u vos dongui molts anys de vida,--van anar dient tots mentres sortien.

--Fa frescor,--digu?'l senyor Forment, seguint a la parentela.

AONT ES VEU LO QUE COSTA DE PASSAR UN INFANT PER ENTRE EL TRANZIT COMERCIAL.--AONT ES VEU EL BATEIG.--I AONT ES VEU QUE NO PASSA RES QUE VALGUI LA PENA DE CONTAR-SE.

L'endem?, el jorn solemnial del bateig, un sol brillant de primavera va eixir a il?luminar el barri.

Aixis que'l senyor Ramon va llevar-se, i va obrir els finestrons d'aquell balc?, va despertar la seva d?na, per dir-li:

--Quin dia, Roseta! Quin dia per anar a batejar! Ll?stima qu'et tinguis d'estar al llit i no puguis venir am nosaltres.

--Ser? un'altra vegada, va dir ella, i va tombar-se de l'altra banda.

Realment la Naturalesa, am l'intervenci? de l'home, qu'?s la criatura m?s perfecta, fins a n'aquell rec? de pla?a, treia lo mellor que tenia, per preparar un dia de bateig, i el senyor Ramon ho sentia, i despatxava la trencilla com si vengu?s canes de joia.

A totes les parroquianes qu'entraven, baldament no fessin gasto, tot destrenant satisfacci?, els hi deia lo mateix: Qu'era pare d'una criatura que pesava m?s de set lliures.

La major part no hi deien res, perqu? no sabien si era poc o molt, pero totes n'estaven contentes.

Alguna trovava qu'era massa, i d'altres les m?s xafarderes, retreien criatures vivents, i filles de la mateixa escala, qu'havien nascut pesant vuit lliures, i vuit i mitja, i fins nou lliures i pico, pero el senyor Ramon no en feia esment. Sabia lo que s?n les balances.

--Avui ?s el bateig--els deia.--Avui ?s la primera vegada que tindr? de tancar la botiga.

--Pero no ser? la darrera,--li deien.--Vost? ?s jove, senyor Ramon,--i sortien mirant de reull aquell floret d'artillers que hi havia per les finestres.

--Quin dia!--va dir el primer qu'arriv? pel bateig, col?locant-se a n'el lloc del dia avans.

--Quin bon dia!--varen anar dient els altres, asseient-se a n'els seus llocs corresponents.

--Bon dia,--va dir el senyor Josep Forment enclotant-se a n'el seu sill?.

I la mare, desde el llit, tamb? digu? qu'era bon dia, sense sapiguer perqu?, si per lo del bateig del fill, o d'esma, al sentir-ho dir a n'els altres.

Siga com siga, ja hi eren tots. El senyor Esteve, tot de negre, ab una corvata de sat? que li donava tres voltes al coll, i encara quedava corvata pel n?s; la seva d?na, de llanilla, tamb? a tota negr?; la senyora Pepa, amb aquella mentellina que li penjava fins a genolls; les tres cosines, de dol cr?nic, es dir, d'h?bit, pero am les corretjes noves i els dolors de plata lluenta. El senyor Josep Forment, am la levita mellor a la part de f?ra; la llevadora, amb uniforme de bateig; el pare, serio; i la criatura, dintre d'una capa, que no m?s li deixava veure una cara com una maduixa, voltada de roba blanca.

El faet? ja s'esperava. A les tres havia arrivat, i per tots els balcons hi havia gent, admirada de veure aquell cotxe que duia un cotxer am librea, guants, botons d'or, un barret de mitja copa, i un clavell vermell a l'orella.

Conforme havien convingut, en comptes d'anar de dret a San Cugat, qu'era aon s'havia de batejar, volien aprofitar el gasto, i anirien a dar la volta. Primer passarien, segons tractes, de llarg a llarg del quartel: despr?s pel passeig de San Joan; despr?s pel carrer de la Princesa, Pla?a de San Jaume, carrer del Bisbe, i en sent a la Pla?a Nova, es ficarien pels carrerons, i cap a San Cugat, per alli aon poguessin.

Per devant del quartel van passar al trot; els dos cavalls eren valents: a dintre 'l cotxe ning? parlava, pero hi havia molta armonia, a f?ra, el cotxer explicava al senyor Ramon les qualitats del besti?: pero al ser al devant del Rec, van fer la primera parada. Tot el carrer de la Princesa, el dels Assaonadors, fins al Born, era una espe?or de carros, de crits, de trasbal?, i de bullici. D'un magatzem pl? de trenyines, en treien bales de cot?, les hi donaven una empenta, les apoiaven a n'el carro, i amb un salt les tiraven a sobre: al costat, a un altra botiga, anaven tirant pells de bou a terra, qu'aixecaven una polsina, que feia flaire de benzina i de bestia dissecada; m?s enll?, entraven drogues al fons d'una cova, i s'havia vessat una gran ampolla que feia un reguer? de fum; m?s lluny es tiraven bacallans secs am les ganyes esteses i prempsades; aqui rodolaven botes, alli descarregaven j?ssenes, amb un trerratremol de metralla, i per tot-arreu apuntaven, cridaven, escrivien, renegaven, i el soroll era tan fort, que dintre del faet? se sentia una remor com qui es posa un corn a l'orella.

Despr?s d'un paro de mitja hora, quan tot-hom va haver descarregat, van poguer tirar endevant, fins a esser al carrer de Moncada, i alli, segona estaci?, pero aquet cop am parada i fonda. Entre un tren de carros que venien, i un'altra renglera que tornaven, varen deixar encastat el faet? a dintre un n?s de comer?, de bateig i de mercaderies, que no hi havia modo de desfer-lo.

Els de dins estaven serens. Els contrariava una mica aquell embrancament comercial, pero eren gent qu'es feien c?rrec i sabien lo qu'?s el tr?nzit. Si haguessin gosat, i no haguessin anat vestits de negre, fins haurien baixat a posar ordre i a ajudar a descarregar carros.

El senyor Ramon, donava concells, anant a la una amb el cotxer; la padrina li encarregava que sobretot no's compromet?s; el senyor Josep Forment, callava, i el padr?, el senyor Esteve, fins hi va deixar anar una sentencia:

--Primer es el comer? que 'l bateig--va dir.--La criatura te espera, i el g?nero no entregat a temps, sufreix merma i averia.

--Avei?m si descarregareu depre?a--els va dir el carreter de darrera.

--Descarregarem si ens ve b?--va saltar el cotxer batismal,--i per evitar garrotades en un dia tan senyalat, van saltar tots depre?a del cotxe, menos la senyora Pepa, la pobre! que la van tenir de baixar.

Ja a terra, van entrar l'infant al temple, aix? si, van entrar casi a les palpentes, perqu? el temple estava a les fosques. A n'els altars no hi havia ciris, les parets semblaven de merino gris, i no m?s all? dalt de tot, per dos vidres verts i vermells, entrava una claror de torratge o de c?mara fotogr?fica, que marcava dugues cintes, a uns ?ngels que hi havia asseguts a la barana d'una cornisa i que no queien per aix?: perqu? eren de fusta, i eren ?ngels.

El senyor Esteve top? amb un banc, i digu?, malhumorat:

--Aon tenen el despatx a n'aquet dimoni de parroquia?

--Tenim d'anar a la sagristia--va respondre la llevadora.

Pero a la sagristia no hi eren, i el senyor Esteve va afegir: <>

--Ja vindr?n, home;--li va contestar la padrina.

Va ser un bateig r?pit i conc?s. Posar-li Estevet, Lluis i Pau; treure-li la gorra, tirar-li l'aigua, tornar-li a posar la gorra, i llegir quatre obligacions, va ser cosa d'un moment.

Ni la criatura va adonar-se'n.

--Per lo curt que ha estat el trovo car,--va dir el senyor Esteve, tot sortint.--Ens han fet un bateig de segona.

--Tots s?n iguals--va respondre la llevadora.--Amb els bateigs no hi ha diferencies.

--Vaja, Esteve, no't descantellis,--li va dir la seva d?na,--anem a trovar el cotxe i deixa-ho corre.

El cotxe prou hi era a la porta, i els cavalls tamb?, pero el cotxer... aon dimoni era el cotxer?

Van cridar-lo. Va tirar el senyor Ramon carrer amunt, i el senyor Esteve carrer avall; van donar veus a n'el veinat: van despertar un municipal que dormia, i saben ont era el cotxer...? era alli, en una cantonada, ajudant a aixecar un carro que se li havia encallat una roda.

Si no hagu?s sigut pel renegar i el clavell que duia a l'orella, no l'haurien pas conegut; s'havia tret l'uniforme i en m?negues de camisa estava forcejant la roda, i fins que 'l carro va arrencar no el varen poder arrencar a n'ell de la roda.

--Apa, cotxer, a casa i depre?a, va dir la senyora Pepa.

--Si que han enllestit aviat, li va contestar el cotxer.--Encara no hi han posat mitg jornal.

--Deixa-t de jornals, i cap al cotxe,--li digu? el padr? amb energia.

I tornant a pujar al cotxe en el mateix ordre de l'anada, van seguir el carrer de San Cugat, fins que sent al Portal Nou, van tornar a trovar un riu de comer?, i varen seguir la corrent.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet