Homepage
Login
Profile
BookClubs
dmBox
Read Ebook: Merrimeg by Bowen William Brock Emma L Emma Lillian Illustrator
Font size:
Background color:
Text color:
Add to tbrJar First Page Next Page
Ebook has 128 lines and 5207 words, and 3 pages
Translator: Joan Puig I Ferreter
EL MARXANT DE VENECIA WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCI?: JOAN PUIG I FERRETER EDICI?: ESTAMPA DE E.DOMENECH - BARCELONA 1909
PERSONATGES
MAGN?FICS SENADORS DE VENECIA. OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA. UN GUARDA DE PRES?. CRIATS y dem?s gent de servei.
L'acci? t? lloc, ara a Venecia, ara a Belmont, en la rica finca de Porcia, en terra ferma.
VENECIA
L'AGENCIA DE COMER? D'ANTONI
ANTONI En bona fe, no s? esplicarme la ra? de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres tamb?, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de m? s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm t? aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.
SALARINO Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occe?, segueix les vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles magestuoses; o, m?s ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.
SOLANIO Creieume, senyor, que si jo vei?s els meus interessos en semblant perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls; y tot quant, per les meves suposicions, me fes t?mer una desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.
ANTONI No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No s?n, doncs, les meves especulacions que'm posen trist.
SALARINO Ser? que esteu enamorat?
ANTONI F?ra! F?ra!
SALARINO Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment f?cil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al s? del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a trav?s d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jur?s que la gresca fa partir de riure.
SOLANIO Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab Lloren? y Graci?. Ad?u! Us deixem ab m?s bona companyia.
SALARINO Hauria restat ab v?s fins a tant que us hagu?s vist l'?nima alegra, per? com que us venen amics mellors que jo, men vaig.
ANTONI Molt agrad?sa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per aix?, que si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y aprofiteu l'ocasi? pera deixarme.
SALARINO Bon dia, molt senyors meus!
BASSANIO Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant massa esquerps. T? d'anar sempre aix? la cosa?
SALARINO Pos?m els nostres esplais a la merc? dels vostres.
LLOREN? Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Per? us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar.
BASSANIO No mancar?.
GRACI? Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no s?u, avui, ni l'ombra de lo que f?reu.
ANTONI Jo prenc el m?n per lo que es, Graci?; un teatre aon cadasc? d?u jugar el s?u paper, y el meu es l'estar trist.
LLOREN? Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A m? s? que'm toca fer de sabi mut; aquest Graci? no'm deixa obrir mai boca.
GRACI? Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys m?s encara, el meu company fidel, y ni tu mateix recordar?s el s? de la teva veu.
ANTONI Ad?u! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.
GRACI? Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a les lleng?es en salmorra o a les verges fredament castes.
ANTONI Hi trobeu un sentit en tot aix??
BASSANIO Graci? es l'home de Venecia que t? m?s gracia en dir abundoses frevolitats. Els s?us acerts s?n com dos grans de blat perduts en dos quarters de pall?s; els cercareu tot un dia pera trobarlos y quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.
ANTONI B?, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu prom?s un secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.
BASSANIO V?s no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves rendes no m'han perm?s fer durar. No'm queixo de no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, m?s que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pr?diga. Es a v?s, Antoni, a qui m?s dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecci? me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera lliurarme dels meus deutes.
ANTONI Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers medis, estan a cor-obert a la vostra disposici?.
BASSANIO Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una altra en la mateixa direcci? y d'igual distancia y la seguia ben atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candor?s es mon intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de jove, est? perdut tot lo que us dec; per? si v?s esteu d'acord en engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com que jo seguir?'l s?u vol atent, no dubto mica de trobarles totes dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt agrait deudor per la primera.
ANTONI V?s qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien m?s els vostres dubtes, posant en interrogaci? mon ferm desprendiment, que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. V?s que sabeu lo que us conv? y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer y ho far?. Aix?, parleu.
BASSANIO Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les m?s rares virtuts abrillanten; jo dels s?us ulls he rebut ja dol?os missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla de Cat?, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el s?u valer, car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats; sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de Colcos, aont els J?sons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni, amic meu. Si jo tingu?s solsament els medis pera sostenir la rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ?nima, que'l triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.
ANTONI Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Per? v?s, prova, mira quan pot el meu cr?dit a Venecia. Jo estic disposat a expr?mel fins a l'?ltim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, vora la bella Porcia. V?s, cerca, jo cercar? per la meva part, y estic segur que traur? diners de la confian?a o de la simpatia que inspiro.
BELMONT
A CASA DE PORCIA
PORCIA Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu est? for?a cansat d'aquest gran m?n.
NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitj? viure; lo superfluu m?s aviat envelleix, lo senzillament necessari es de m?s llarga vida.
PORCIA Bones m?ximes y ben dites!
NERISSA Mellors serien si fossin practicades.
PORCIA Si el fer sigu?s tant f?cil com ho es saber lo que cal fer, les hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de pr?nceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris consells. Me ser? m?s planer ensenyar a vint persones lo que es obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les passions, que'l temperament fog?s saltar? per damunt de la regla freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no s?n gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, qu? dic, escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir ni refusar ning??
NERISSA El vostre pare fou sempre un sant var? y els homes com ell solen estar guiats per l'inspiraci? en llurs ?ltims volers. Heus aqu? perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual v?s sereu del qui esculleixi, segons la seva oculta intenci?, entre les tres caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortir? m?s que b? pera v?s, esteune segura l'home sortat ser? digne del vostre amor. A veure! Sentiu ja alguna amorosa afecci? per un d'aquests nobil?ssims pretendents que han arribat?
PORCIA Voldria que'm tornesses a dir els s?us noms, un per un; a mida que tu'ls nomenar?s jo tels anir? describint y aix?, per la descripci?, endevinar?s el meu afecte.
NERISSA Primer que tots el pr?ncep napolit?.
PORCIA. Ah! aquest degu? n?ixer a l'estable, que no m?s parla del s?u cavall; s'envaneix com d'un acte de gran m?rit de poderlo ferrar ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un ferrer.
NERISSA Despr?s ve'l compte palat?.
NERISSA. Y del cavaller franc?s, senyor Lebon, qu? men diheu?
Add to tbrJar First Page Next Page