Read Ebook: Merrimeg by Bowen William Brock Emma L Emma Lillian Illustrator

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 128 lines and 5207 words, and 3 pages

NERISSA. Y del cavaller franc?s, senyor Lebon, qu? men diheu?

PORCIA Que passi per un home ja que D?u l'ha posat a la terra. Certament, jo s? que es un pecat burlarse d'alg?, per? d'ell, ho dubto. Aquest t? un cavall mellor que'l del Napolit?; la mala costum d'arrugar la cella la t? encara m?s viva que'l compte palat?. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sin? vint. En f?, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que m'estim?s follament jo mai podria corresp?ndrel.

NERISSA Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove bar? d'Anglaterra?

PORCIA Ja sabs tu que no li dic res perqu? l'un y l'altre no'ns entenem; ell no parla llat?, ni el franc?s, ni l'itali? y tu pots jurar solemnement que jo no posseeixo un borrall d'angl?s. T? l'aire d'un home distingit, m?s ai!... qui pot parlar ab un maniqu?? Per? que extravagant vesteix! Dir?a jo que ha comprat el perpunt a Italia, els cal?ons a Fran?a, el casquet a Alemanya y ses maneres ac? y all?, per tot arreu.

NERISSA Y que'n penseu del s?u ve?, el lord Escoss?s?

PORCIA Que's mostra caritatiu ab el s?u veinatge, puig ha emmatllevat una bofetada a l'Angl?s y ha jurat tornarli tant prompte li sigui possible. Crec que'l Franc?s li surt en fian?a y promet tornar en lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA Fastig?s al mat? quan est? dej? y encara m?s a la tarda quan est? ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els pitjors, un xic m?s que una bestia: Si per desgracia me toqu?s, no'm mancar? un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA Si temptava la prova y guany?s ab son acert a l'escullir la caixa, v?s anirieu contra la voluntat del vostre pare, no volentlo.

PORCIA Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de v? del Rhin damunt la caixa oposada; aix?, encara que'l mateix diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triar?. Faria tot lo del m?n, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA No heu de t?mer res, senyora, que cap d'aquests nobles ser? per v?s; tots m'han fet saber la llur resoluci? d'entornarsen al s?u pa?s y de no alterarvos m?s ab ses atencions, a no esser que, per obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes imposada pel vostre pare.

PORCIA Encara que ma vida degu?s envellir com la de la Sibyla, jo moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons l'?ltim vol? del meu pare. Estic meravellada de la discreci? d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no vulgui ben lluny de m? y a D?u prego que a tots els concedeixi bon viatge.

NERISSA Us recordeu, senyora, d'un Veneci?, sabi y valent a l'ensemps, que en vida del vostre pare vingu? aqu? en companyia del marqu?s de Montferrat?

PORCIA S?, s?, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres ulls han vist no'n recordo cap de m?s digne d'obtenir una d?na hermosa.

PORCIA No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves alabances.

PORCIA Parla! Qu? hi ha de nou?

EL CRIAT Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de v?s. Adem?s ha arribat un correu que envia el pr?ncep del Marroc, avan?ant la nova de l'arribada del s?u senyor que ser? aquesta nit mateixa.

PORCIA Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogu?s veure l'arribada del cinqu?, cosa dol?a seria pera m? la seva vinguda. Per? si tenint les qualitats d'un sant t? la cara del color del diable, m'agradaria m?s pera confessor que pera marit. Vina, Nerissa. Passa al davant, estornell! Acabem de plantar un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK Tres mil ducats? B?.

BASSANIO S?, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK Per tres mesos? B?.

BASSANIO Y com ja us ho he dit, Antoni donar? sa fian?a per aquesta cantitat.

SHYLOCK Antoni fiador... B?.

BASSANIO Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podr? saber la vostra resposta?

SHYLOCK Tres mil ducats, per tres mesos y la fian?a d'Antoni...

BASSANIO Qu? hi responeu?

SHYLOCK Antoni es b?.

BASSANIO Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es b? es que vull dir que es solvent. Per?'ls s?us interessos estan en perill: t? una nau cam? de Tr?poli y una altra cap a les Indies. Adem?s, acabo d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves embarcacions se dirigeix a M?xic, una quarta a l'Anglaterra; y d'altres ne t? encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara b?; les naus no s?n m?s que fustes, al cap y a la fi; els mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de sec? y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir pirates; despr?s hi ha els perills de les aig?es, dels vents y de les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fian?a.

BASSANIO Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'all? que'l vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y dem?s coses per l'istil; per? de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab vosaltres. Qu?'s diu de nou pel Rialto? Qui v? cap aqu??

BASSANIO Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, Quin aire'l s?u, de public? servil y empalag?s! Com a cristi? el detesto, per? m?s encara per la seva indigna humilitat de deixar el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'inter?s usual aqu?, entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi rabejar? ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que od?a al nostre poble sant y baladreja all? mateix aont els marxants se reuneixen, contra les meves operacions, y contra m? donant a mos lleg?tims guanys el nom d'usura!... Maleh?da sigui la meva tribu si no'm venjo!

BASSANIO, No sentiu? Shylock!

SHYLOCK Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! T?bal, un ric hebreu de la meva tribu, me deixar? lo que'm manqui... M?s anem a pams! Quants mesos demaneu? Que la sort us acompanyi, bon senyor! El vostre nom honrad?ssim mov?a ara mateix els nostres llavis.

ANTONI Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a inter?s, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat pressosa, vaig a trencar la meva costum. Sab ja la cantitat que voldrieu?

SHYLOCK S?, s?, tres mil ducats.

ANTONI Y per tres mesos.

SHYLOCK No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y despr?s v?s... la vostra lletra de fian?a... Ah, aveure aix?... per?... escolteu! Heu dit v?s, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu diners a inter?s.

ANTONI No, no ho faig mai.

SHYLOCK Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban, aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell, era el tercer patriarca despr?s de nostre sant Abraham; s?, era el tercer...

ANTONI Y b?, qu? m?s? Deixava a inter?s, ell?

SHYLOCK No, ell no deixava a inter?s; al menys com v?s dirieu, positivament a inter?s, no. Per? ?scolteu b? lo que feia Jacob. Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari. Arribada l'hora del zel, a la f? de la tardor, les ovelles buscaren el mascle; mentres el treball de la generaci? se realisava en les llanudes besties, el mayn?s pastor que havia mitg pelat unes verguetes, me les plant? al davant de les ovelles lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es robat.

ANTONI Senyor, aqu? anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no estava en son poder obt?ndrel, sin? que era creat y dirigit per la m? de D?u. Ab aquesta ra? voldrieu justificar l'inter?s? Vostre or y vostra plata s?n potser ovelles y moltons?

SHYLOCK No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment depressa. Per?, senyor, escolteume b?...

ANTONI Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de l'Escriptura pels seus fins. Una ?nima perversa que s'apoii en els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis, una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa per def?ra!

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet