Read Ebook: Planet of No-Return by Peacock Wilbur S Fox Matt Illustrator

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 191 lines and 10515 words, and 4 pages

"Six hours more," Splinter said, turned to the instrument panel.

His long hands played over the instrument panel, checking, controlling the rocket fire, adjusting delicate instruments to hairline marks. Kerry Blane nodded in silent approval.

They could feel the first tug of gravity on their bodies, and through the vision port could see the greenish ball that was cloud-covered Venus. Excitement lifted their spirits, brought light to their eyes as they peered eagerly ahead.

"What's it really like?" Splinter asked impatiently.

Kerry Blane yawned, settled back luxuriously. "I'll tell you later," he said, "I'm going to take a nap and try to ease this bellyache of mine. Wake me up so that I can take over, when we land; Venus is a tricky place to set a ship on."

He yawned again, drifted instantly into sleep, relaxing with the ability of a spaceman who sleeps when and if he can. Splinter smiled down at his sleeping partner, then turned back to the quartzite port. He shook his head a bit, remembering the stories he had heard about the water planet, wondering--wondering--

Venus was a fluffy cotton ball hanging motionless in bottomless space. Far to the left, Mercury gleamed like a polished diamond in the sunlight. Kerry Blane cut the driving rockets, let the cruiser sink into a fast gravity-dive, guiding it only now and then by a brief flicker of a side jet.

Splinter Wood watched breathlessly from the vision port, his long face eager and reckless, his eyes seeking to pierce the clouds that roiled and twisted uneasily over the surface of the planet.

Kerry Blane glanced tolerantly at his young companion, felt a nostalgic tug at his heart when he remembered the first time he had approached the water-planet years before. Then, he had been a young and reckless firebrand, his fame already spreading, an unquenchable fire of adventure flaming in his heart.

Now, his aged but steady fingers rested lightly on the controls, brought the patrol cruiser closer to the cloud-banks on the line of demarcation between the sunward and sunless sides of the planet. He hummed tunelessly, strangely happy, as he peered ahead.

"Val Kenton died there," Splinter whispered softly, "Died to save the lives of three other people!"

Kerry Blane nodded. "Yes," he agreed, and his voice changed subtly. "Val was a blackguard, a criminal; but he died in the best traditions of the service." He sighed. "He never had a chance."

"Murdered!"

Kerry Blane smiled grimly. "I guess I used too broad an interpretation of the word," he said gently. "Anyway, one of our main tasks is to destroy the thing that killed him."

His lean fingers tightened unconsciously.

"I'd like nothing better than to turn a Zelta-blaster on that chunk of living protoplasm and cremate it."

Splinters shivered slightly. "Do you think we'll find it?" he asked.

Kerry Blane nodded. "I think it will find us; after all, it's just an animated appetite looking for food."

He turned back to the controls, flipped a switch, and the cutting of the nose rocket dropped the ship in an angling glide toward the clouds a few miles below. Gravity was full strength now, and although not as great as Earth's, was still strong enough to bring a sense of giddiness to the men.

"Here we go!" Splinter said tonelessly.

The great cottony batts of roiling clouds rushed up to meet the ship, bringing the first sense of violent movement in more than a week of flying. There was something awesome and breath-taking in the speed with which the ship dropped toward the planet.

Tendrils of vapor touched the ports, were whipped aside, then were replaced by heavier fingers of cloud. Kerry Blane pressed a firing stud, and nose rockets thrummed in a rising crescendo as the free fall of the cruiser was checked. Heat rose in the cabin from the friction of the outer air, then dissipated, as the force-screen voltometer leaped higher.

Then, as though it had never been, the sun disappeared, and there was only a gray blankness pressing about the ship. Gone was all sense of movement, and the ship seemed to hover in a gray nothingness.

Kerry Blane crouched over the control panel, his hands moving deftly, his eyes flicking from one instrument to another. Tiny lines of concentration etched themselves ab

-Miri: aix? del casament, ?s q?esti? d'ensopegar-ho.

Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li dir? que m?s d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en rid?cul. Com vost? compr?n, amb aquest defecte no he tingut mai un ?xit decidit entre les dones. M?s li dir?: quan era jovenet, les dones em feien una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot aix?: si el meu propi natural o l'educaci? r?gida que m'havia donat el meu pare.

Aix? ?s que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la meva vida estava ben desgavellada, i la pres?ncia d'una dona, m?s o menys jove i m?s o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull dir que era un noi absolutament cast. Aix? vaig arribar fins a vint-i-un anys.

En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vost? sap quina ?s la ind?stria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau de la seva f?brica i el seu negoci: per a ell no hi havia al m?n sin? all? i la fam?lia, i fins li semblava que la fam?lia i el negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germ? com a mi, en sortint del col?legi, ens va col?locar l'un a la f?brica, l'altre al despatx: jo era aquest ?ltim. I el meu pare no concebia que nosaltres tingu?ssim altres aspiracions, ni que vei?ssim m?s enll? d'aquell l?mit que ell ens havia marcat. Si jo li hagu?s proposat de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que m'hauria tret de casa.

Com li he dit abans, arrib? per a mi un fet extraordinari. El meu pare, desitj?s de completar la meva educaci?, de fer-me una mica home, va decidir enviar-me a Anglaterra; per? despr?s es repens?, i va enviar-me a Brussel?les. A mi aix? em f?u molta il?lusi?. Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor catal?, resident a B?lgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb tota felicitat. Per?, miri, jo s?c com els gats: vull dir que m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes d'entusiasme. Despr?s el meu pare, que em coneixia bastant b?, va notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona, molt m?s ho era all?, entre les meves noves relacions. Tenia dos companys, a la pensi? on m'estava, que em semblaven intolerables. En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva malaltia era nerviosa, produ?da per una debilitat general. Em recomanaren rep?s. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va enviar a Sitges, a una casa on hav?em passat algun istiu, amb l'?nica missi? de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell m'ha donat tantes voltes com en aquell temps.

Aquella por que m'havia fet tot el que podr?em dir-ne relacions va passar-me de mica en mica. Perqu?... veur?... no ?s que jo cregu?s que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava ?s que ho veia molt lluny de mi... qu? li dir?!... no sabia com embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no sentia cap necessitat de tenir n?via. Per? tot aquell temps d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haur? pogut observar aquests dies; per? la soletat, la abs?ncia de treball! Se'm va fer una mena d'ang?nia a dins, com un buit, i, aleshores s?, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera irresistible, la necessitat d'estimar una dona.

Jo he bene?t moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se... all? la vaig veure per primera vegada.

Aqu? en V?ctor Buxareu call?; una mena d'entendriment percud? el seu cos, i s'adon? del to una mica massa vibrant de la seva veu. Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys de passeig, i apret?rem el pas en silenci.

De seguida v?rem atrapar la colla. Una mica de sol estant?s s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva nuca rosada semblava m?s fresca que mai, i el seu cos r?tmicament avan?ava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en V?ctor Buxareu no pogu? contenir el torrent estroncat de la seva paraula, que, m?s vibrant i m?s c?lida digu? aquestes coses:

-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho perqu? ella comprengu?s que jo l'estimava; nom?s de veure-la quedava desconcertat. Per?, cregui'm, la meva dona, si vost? l'hagu?s coneguda aleshores ...

A mi em va venir a la punta de la llengua una oraci? laudat?ria de la senyora Buxareu, per? vaig creure m?s convenient callar: el meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En V?ctor continu?:

-Vost? no sap el que vaig patir. Per? una tarda, fent esfor?os sobrehumans, li vaig dir: <<-Maria de la Merc?: l'estimo>>. I, miri, jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules la sorpendrien. Doncs tot al contrari escolt? la meva declaraci?, muda, una mica vermella. Despr?s em digu?, per tota resposta: <<-Ja m'ho pensava: jo tamb? l'estimo a vost?.>> I els seus ulls s'omplien de ll?grimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir. Erem en una pujada. Pos? un moment la seva m? damunt de la meva espatlla i exclam?, molt conven?ut:

-Ja li ho he dit, amic meu: aix? del matrimoni ?s q?esti? d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi arrib?rem a la font desitjada. Ens v?rem barrejar amb els altres. Jo vaig tenir ocasi? de dir tres o quatre coses a la Llu?seta, de complimentar la senyora Buxareu i de ca?ar un borinot per a la canalla.

La senyora Buxareu distribu? el berenar. En V?ctor restava al meu costat, una mica conf?s de les seves anteriors declaracions, una mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat, una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ?nima, per? content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacci?; i, sense encomanar-se a D?u ni al diable, va recollir el pa i la llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.

No vacil?lar? gens per a afirmar que en V?ctor Buxareu era superior a tots els individus de la col?nia. Aquesta qualitat va fer minvar els elogis, fins a arribar a una indifer?ncia, fins a arribar a una antipatia. Aix? sol passar per tot arreu, per? en les col?nies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la rapidesa m?xima.

Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'al?ada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot aix?, com ?s natural, es deia en veu baixa, i la fam?lia Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En V?ctor va adonar-se'n, i procur? tenir el m?nimum de contacte amb la gent: a ell l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es redu? el nombre fins a arribar a l'estricta fam?lia.

Tot aix?, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sin? molt al contrari. ?s clar que alg? deia que jo hi anava per la Llu?seta, i alg?, m?s mal intencionat, afegia que el fi de les meves ambicions era la senyora Buxareu. Per? aix?, a mi, tant se me'n donava; i en V?ctor era prou noble per a fer-ne gens de cabal.

En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre amb la mal?cia de la gent, i procurar que les nostres paraules restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva hist?ria si no parl?s clarament sobre la relaci? parcial que jo tenia amb en V?ctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.

No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en V?ctor. En parlar de la Maria de la Merc?, afirmo sincerament que sols una justificada admiraci? de la seva bellesa va inspirar les nostres cordials relacions. Aqu? el punt m?s flac ?s el que fa refer?ncia a la Llu?seta.

Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne una combinaci? matrimonial, i em sembla natural?ssim que alg? pens?s de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la Lu?seta.

Abans s'ha afirmat que la Llu?seta era una noia desconcertant, una barreja de cosa viva i cosa dissecada. Aix? no ?s res extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.

Jo no tinc la pretensi? d'endevinar en un moment la complicada psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit de la Llu?seta no s?n sin? primeres impressions: a mesura que passaren els dies en el nostre com? sojorn estival, s'an? definint el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.

La Llu?seta no era una noia comunicativa: donava la impressi? de ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de mirar molt, per veure-la, Per? els ulls pacients i una mica fins podien copsar un detall en el vestit, un graci?s esborifament a la cabellera o un tremolar indec?s a les parpelles, que la feien superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara que un no volgu?s, solament veia la Llu?seta.

D'aix?, estic segur que ella no se n'adon? mai, com no se n'adonaren les senyores de la col?nia; i, si alguna de les seves amistats ef?meres va adonar-se'n , suposo que s'ho callaria prudentment.

Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera tranquila.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet